Traductor

dilluns, 1 d’octubre de 2012

EL LLOP SON ELLS!


Circular 101/2012

Es passen el dia i la nit, marcant a toc de tambors l'esforç dels remers, amb amenaces i exigències cridant: que ve el llop!, que ve el llop!, però ja fa temps que tothom sap que el llop són ells!
Arran de la intervenció de la CCM, abanderaren una fusió (ells deien SIP i UOB  deia RIP). Si no, s'obriria l’infern i ens caurien al damunt tots els dimonis. S’havia de claudicar en tot i per tot. Calia dir sí a una rendició incondicional. Primer va ser la Banca Cívica. Era una solució excel·lent; la millor de totes les possibles! Amb Canàries, amb qui tantes de coincidències tenim, i amb Navarra, una caixa sòlida. Havíem de dir que sí i quan el representant laboral va dir NO, varen ploure tots els dits acusadors de la mateixa tereseta: els directius i els sindicals. Curiosament, en  poques setmanes es va veure que la cosa no anava. Navarra volia imposar condicions de força i Sa Nostra patia la humiliació de veure com era poc reconeguda. Tots els qui havien acusat UOB d'impedir tan excel·lent solució, sense demanar disculpes ni admetre la seva frívola i temerària gestió, varen anunciar un altre camí.
Aviat la solució excel·lent i, de nou, “la millor de totes” va ser anar de la mà de Múrcia, amb Granada i Penedès, amb qui hi havia una gran sintonia. A més, amb Múrcia ja es compartia INFOESTAFA i la cosa aniria com una seda. La nul·la capacitat de negociar dels nostres directius aviat va donar els seus fruits. El percentatge amb que es va mesurar el valor de Sa Nostra va anar devaluant-se dia a dia i en caiguda lliure. La voracitat d'Egea, amb una actuació personalista i egòlatra sense mesura, combinada amb la pèssima gestió de “la camarilla” d'amics de la planta cinquena de Son Fuster, va lliurar l'entitat a preu de saldo. En realitat, va ser una liquidació total, entre els aplaudiments còmplices dels sindicats que veien l'oportunitat de matar la seva bèstia insubornable, si la podien diluir en el nou banc.
A tot això, UOB va tornar a fer-se ressò de la pràctica totalitat de la plantilla (que ho veia i ho veu més clar que els directius interessats i els sindicats domesticats) i va tornar a dir NO. De nou, amenaces, exigències i pressions. I novament també el crit del llop que ens menjaria: “ens intervindran! ens intervindran!” Molt bé! Ara és el moment per analitzar què ha passat amb les caixes intervingudes. On rau la gran diferència amb Sa Nostra? Quines greus conseqüències han patit els clients i les plantilles de CCM, Caja Sur, UNNIM, la CAM...? Hi ha qualque aspecte significatiu? No! Els clients i les plantilles no han experimentat més perjudici que el general del sector, però sí que hi ha una diferència substancial. Quina? Doncs que, a totes les caixes intervingudes, han fotut al carrer, sense contemplacions, els equips directius responsables i s'han substituït per nous gestors. Així que ja podeu veure qui era i qui és que pot tenir por a una intervenció. Ells criden “el llop!”? Doncs, nosaltres també! La carn podrida no és la plantilla! 
QUE VINGUI EL LLOP D'UNA VEGADA!!!

Caricatura diari EL COMERCIO 06-09-2010
Descarregar en PDF - Català

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.