Traductor

dimecres, 24 de febrer de 2016

¡UN CONVENI SENSE RETALLADES, ENS CAL!

Circ. 004/2016
Circular completa (PDF): català / castellano
L'anàlisi detallat dels 10 darrers convenis signats en el sector d’Estalvi mostra una brutal i escandalosa pèrdua de drets dels treballadors. Pel camí han quedat gran part de la prestació social complementària, triennis, carreres i categories professionals, produint-se un corriment demogràfic cap als nivells retributius més baixos (dificultant o impossibilitant la promoció). Hem patit també la congelació salarial, la mobilitat i polivalència funcional, i un llarg etcètera que ens ha portat, laboralment parlant, a la situació en què ens trobam.
Tots aquests convenis de reculades han estat signats pel tripartit sindical, que no ha justificat en cap moment quines varen ser les contrapartides per als treballadors. Les plantilles –amb l’excepció de les ben retribuïdes cúpules directives– són les que han patit les pèrdues econòmiques i de drets derivades dels convenis signats per la patronal i els sindicats complaents.
CIC ha demostrat a través d'un dictamen jurídic d'un prestigiós despatx que aquesta vegada, mantenint-nos ferms en la Mesa Negociadora, podem rebaixar i anul·lar les pretensions de l'ACARL. Aquest dictamen ha posat en evidència les actuacions i el posicionament del tripartit sindical i ha estat el detonant que ha fet que CIC fos exclosa de les mobilitzacions de baixa intensitat que ara estan convocant aquests sindicats.
En el dictamen de Roca&Junyent s'indica que a través de la sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem, de 22 de desembre de 2014, ha estat interpretada jurisprudencialment la fi de la ultraactivitat i a través de la sentència de l'Audiència Nacional de 4 de maig de 2014, judicialment. Els empresaris, una vegada vençut el conveni i no arribat a cap acord, queden obligats a respectar el contingut íntegre del conveni col·lectiu denunciat, essent les clàusules de l'esmentat conveni de naturalesa contractual.
CIC ha posat en valor la contractualització dels drets sobre la pèrdua dels mateixos. Som conscients que la contractualització no és la solució ideal, però és infinitament millor que una nova pèrdua de drets, possiblement assumida de nou per uns signants d'un conveni de reculades com les que pretén l'ACARL.
Amb la mobilització de les plantilles es promou una “lluita sindical” que no hem vist a la Mesa oficial de Negociació del Conveni: han reduït, literalment, el termini de negociació dues vegades, l'última fins al 29 de febrer, portant-nos a pensar, igual que en altres ocasions, que es tracta d'una nova posada en escena, en la qual les plantilles són emprades per justificar futures actuacions.

En la reunió de demà de la Mesa del Conveni, l'únic que cal esperar és que es torni a plantejar una pròrroga de la ultraactivitat del conveni. En coherència amb les nostres argumentacions jurídiques i els nostres plantejaments en la negociació, no la subscriurem.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.