Traductor

dimecres, 27 d’abril de 2016

EL CONVENI DE BANCA CONSOLIDA LA JORNADA PARTIDA

Circ. 017/2016
Circular completa (PDF): català / castellano

El passat 19 d’abril es va signar el Conveni de Banca, que insisteix en la jornada partida (màxim del 25% de plantilla i centres). L’horari és de 8 a 17 hores amb una hora per dinar i 1700 hores de jornada anual. D’altra banda, el nou Conveni de Banca vincula l’antiguitat a la vigència del Conveni, cosa que podria tenir implicacions legals brutals.
Publicam aquesta informació pel paral·lelisme que ha seguit la negociació del Conveni de Banca amb la del nostre propi Conveni. De fet, com ja hem dit altres vegades, durant bona part del procés els negociadors dels sindicats, i els que finalment han signat el Conveni de Banca per CCOO i UGT, han estat els mateixos a les dues Meses, Banca i Estalvi!
Avui, dimecres, se celebrarà una reunió més de la Mesa negociadora d’Estalvi. CIC hi traslladarà una proposta d’eliminació de les clàusules sòl dels préstecs d’empleat, dissenyada per dotar les entitats del sector de la suficient flexibilitat per tal d’evitar crebants.
També defensarem la nostra clàusula de garantia d’ocupació, ja que la lliurada pel tripartit sindical (CCOO, CSICA i UGT) segueix sent una prolongació de la lliurada per l’ACARL, classificable com a dret “tou”, sense eficàcia jurídica a l’hora de defensar els drets dels treballadors.
Així mateix hem revisat el plantejament que fa l’ACARL de regular els quadres de vacances i la “depuració” que volen fer d’uns articles (aparentment) obsolets. Després d’analitzar aquests temes, lliurarem també la nostra proposta, que ja avançam que difereix de la patronal.
Convé aclarir una falsedat repetida com un mantra per part del tripartit sindical, en les comunicacions publicades en algunes entitats: “Sense conveni la majoria dels nostres drets queden a l’aire per culpa de la Reforma Laboral”.
Sense Conveni, la contractualització dels nostres drets és automàtica i el que CIC defensa des del minut u és que, abans de signar un conveni amb retallades, és preferible la contractualització de drets fins aconseguir un pacte acceptable. Això, està avalat pel Tribunal Suprem i ho hem traslladat a la Mesa a través d’un dictamen jurídic de Luis Enrique de La Villa (despatx Roca&Junyent) i, fins al moment, ningú més ha presentat cap altre dictamen jurídic que esbuqui el nostre!
Ara se n’adona, qui signava amb la bena als ulls?
Fa pocs dies un sindicat de BMN publicava un comunicat del que es feia ressò un mitjà afí, que per la seva banda publicava que
“Cada vez que dos entidades financieras se integran, los servicios centrales de una de ellas desaparecen”, recuerda UGT, al igual que “la red de oficinas se reduce”. Y no sólo afecta al empleo en la propia entidad, sino que “los empleos indirectos (limpieza, seguridad, mantenimiento y otros servicios) también disminuyen considerablemente”.

Vaja quina descoberta i quina novetat! Ara que es parla d’una possible fusió de Bankia amb BMN, el sindicat s’inquieta? I fins ara, què? Quan Sa Nostra (i la resta de caixes) s’han integrat laboralment i empresarialment sota la batuta de la cúpula de Caja Murcia i la inacció o complicitat d’altres, hi ha hagut col·lectius que han patit greus conseqüències. Els companys sindicalistes farien bé de no oblidar la terra cremada provocada a Son Fuster (i altres indrets) pels acords d’externalització en frau de llei, balanceo seguit de mutuo acuerdo, mobilitat geogràfica, etc. De passada, que analitzin les repercussions que la transició abrupta de Sa Nostra a BMN ha tingut per a les empreses locals que prestaven serveis a les caixes d’estalvi, amb la consegüent repercussió en l’ocupació!
Retall de premsa
infoLibre, 26-4-2016

22 cargos orgánicos de UGT y CCOO cobraron de Tragsa durante años simulando una relación laboral inexistente


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.