Traductor

dimarts, 26 de juliol de 2016

SOBRE UN ARTICLE DE JAVIER MATO

Circ. 036/2016
Circular completa (PDF): català / castellano 
Dia 23 de juliol s’ha publicat a El Mundo un article d’opinió de Javier Mato (“Sa Nostra: el otro culpable”) en què, sense anomenar explícitament UOB, estén sobre el sindicat acusacions d’inacció i covardia que cal desmentir públicament, per si alguna persona profana en temes de Sa Nostra, intoxicada per aquestes falsedats, cau en creences que disten molt de la realitat.
Al llarg de l’article, Mato fa subtils referències a “dirigents socials”, sense especificar massa clarament a qui vol imputar impassibilitat i silenci davant l’anorreament de Sa Nostra. Però la subtilesa s’acaba en el paràgraf que reproduïm tot seguit: “Si una entidad financiera como la caja sirve fundamentalmente a las empresas, sobre todo a las pequeñas y medianas ¿cómo es que nadie dijera una palabra primero sobre la irrupción de los políticos y después sobre el hundimiento de la entidad? ¿Dónde estaban y dónde están las patronales? ¿Dónde estaban y dónde están los sindicatos? Precisamente en Sa Nostra había una cuota muy fuerte de sindicalismo nacionalista que se ha esfumado cobardemente ante la disolución de la entidad.
És ben evident que es refereix a UOB perquè és el sindicat que ostentava la major representativitat dins Sa Nostra. Volem pensar, però, que l’articulista no s’ha informat adequadament abans d’escriure-ho. I ho hagués pogut fer. Si s’hagués adreçat a UOB o, “si la seva religió no li ho permetia”, hagués dut a terme una mínima feina d’investigació pel seu compte, hagués descobert coses que, en consciència, no li haurien permès de posar negre sobre blanc el que ha publicat. Per exemple:
-       Quins sindicats varen votar a favor del SIP i de la fusió i quins no. Hagués descobert que UOB va votar en contra per tot arreu, alhora que avisava públicament i sense descans que d’allò que en deien ‘SIP’ era un ‘RIP’ i denunciava en innumerables circulars les maniobres de bancarització del sector mantenint els responsables de la desfeta al capdavant. Els silencis còmplices, que els cerqui en altres sindicats, precisament els mateixos sindicats majoritaris i megalòmans que ens acusaven de ficar-nos en política i que tenien orgasmes només de pensar en unificacions, homologacions i... EROs!
-       Les vegades que al llarg dels anys UOB ha combatut, en tots els àmbits, les presidències i direccions generals polititzades, les personalistes i executives antiestatutàries i les “de palla”. I la opinió publicada sobre la darrera i nefasta Direcció General i la seva campanya en premsa i sermons a la plantilla en favor del SIP-RIP de BMN!
-       Que els estatuts del sindicat UOB no parlen enlloc de “nacionalisme” ni de “nació” ni res semblant. Però, i què, si ho fessin? A què ve, aquesta etiqueta? Ens vol donar lliçons des de la superioritat moral i ètica? Precisament ell?
-       Que el sindicat que segons ell s’ha “esfumat” va tornar a guanyar les eleccions sindicals del 2014 als Comitès d’Empresa de BMN a les illes Balears amb majoria absoluta, i va obtenir una notable representació al Comitè de Madrid. I que això, malgrat els esforços sindicals i empresarials perquè no passàs, ens va donar la legitimació suficient per exercir accions, amb tota la força, en defensa de la plantilla! A més a més, hagués descobert que UOB, confederada a la CIC, ha participat en la recent negociació del Conveni Col·lectiu, ajudant, entre altres coses, a defensar el Plus de Residència.
-       Que el sindicat que segons ell és “covard” és qui més planta cara sindicalment i judicialment a l’actual Direcció de BMN (de matriu Cajamurcia) i l’únic que ha lluitat legalment fins al darrer moment (a càrrec de les dietes cobrades pels nostres representants als Òrgans de Govern de Sa Nostra, ingressades íntegrament en una caixa de resistència) per evitar l’extinció de Sa Nostra, la transformació de la Fundació Sa Nostra, la pèrdua del patrimoni artístic, arquitectònic, pictòric, etc.

Si en Mato vol escriure sobre Sa Nostra, fantàstic. Més s’hauria de fer sobre la desaparició de la caixa. Però si es vol tenir gens de credibilitat (i suposant que la intenció no sigui la d’intoxicar), s’hauria de procurar no publicar falsedats que no aguanten la més mínima anàlisi als ulls de qualsevol persona que conegui la història i la lluita sindical a Sa Nostra, com seria qualsevol treballador de BMN a les illes Balears i, ara, gran part de la resta dels treballadors del banc. I ja que hi som, per qui no ho sàpiga informam que les visites i reiterats avisos d’UOB als qui tenien competència i l’obligació de vigilància i control sobre Sa Nostra, la Conselleria que va fer el Don Tancredo, no varen servir per a res!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.