Traductor

dimecres, 5 d’octubre de 2016

RETALLS DE PREMSA I VELLS COSTUMS

Circ. 051/2016
Circular completa (PDF): català / castellano 

Per si hi hagués algú que pensàs que per culpa d’UOB s’ha declarat desert el concurs (aviat ens acusaran de l’assassinat d’en Kennedy), cal recordar el romanç i el costum empeltat de matar el missatger: Cartas le fueron venidas — que Alhama era ganada. | Las cartas echó en el fuego — y al mensajero matara, | —¡Ay de mi Alhama!—. Fins quan l’Administració serà un vedat proscrit a l’ètica? Fins quan ens cal, als que la practicam a diari, justificar les nostres actuacions quan són altres els qui farien avergonyir els controls més elementals dels països més democràtics i avançats?
La CNMV en practica un altre: VIUS!

Hem rebut resposta de la CNMV sobre el nostre recurs de reposició contra l’acord del Comitè Executiu d’aquest organisme que arxivava la nostra denúncia sobre determinades pràctiques de la Direcció de BMN durant la campanya de comercialització de fons d’inversió. La resposta de l’organisme és un sostenella y no enmendalla. Tornam a repetir allò que dèiem a la nostra circular 41/2016:
Tota la documentació quedarà en custòdia al local d’UOB per si és el cas que n’haguem de fer ús en la defensa d’alguna persona afiliada o, en general, per si entenem que la Direcció de BMN torna a dur a terme actuacions que al nostre entendre profanen l’ètica més elemental.
BMN, amb molta de barra, s’espolsa absolutament tota la responsabilitat perquè oficialment fa les coses bé: segueix la normativa, dóna la informació i la formació que correspon a la plantilla –a la que “assigna objectius realistes i assumibles”– i cerca, sempre, el millor per al client, tot duent a terme una comercialització “a consciència”. En conseqüència, tot allò que se surti d’aquests paràmetres no serà responsabilitat de l’entitat, sinó que seran fets aïllats provocats per treballadors individuals que hauran transgredit la normativa (tot quedant a l’arbitri de la potestat sancionadora de l’empresari).
Així que vius i ungles! Qualsevol indicació que rebeu de la Direcció que entengueu que entra en conflicte amb la normativa oficial o la formació rebuda, demanau-la per escrit i consultau-nos a la major brevetat!
petit conte de ficció, inacabat

Quan el gran emperador va conquerir aquella república enmig del mar i va prendre possessió dels seus nous dominis, tal era la seva avarícia que va enviar d’immediat els seus algutzirs a requisar, i que li enviassin, una de les obres més famoses d’un artista oriünd, de fama mundial.
Però, ai las!, l’obra en qüestió no pertanyia als dominis acabats de conquerir, sinó que estava adscrita al reducte que encara restava sota jurisdicció local. Però els deutes amb el gran senyor eren tan grans que no estava clar fins quan es podria conservar aquell patrimoni. A més, els comandants locals que dies abans havien pactat la capitulació amb l’emperador, havien expulsat del gran consell els membres díscols. Aquests, eren representants dels estaments populars i havien estat partidaris de la resistència davant la invasió.
Conten que l’emperador, enfadat, va enviar un parell de galions a carregar altres bells objectes, reunits per la república al llarg dels més de 130 anys d’història, tal vegada de menys valor individual que aquella gran obra, però que en conjunt representaven un impressionant tresor.
L’emperador encara ara segueix esquarterant i venent a trossos el que havia estat aquella pròspera república, malaguanyada per la mala gestió dels mateixos que després varen obsequiar l’emperador amb les claus de la ciutat.
Però amb el pas dels anys es va veure que l’imperi trontollava, i que la gestió del gran senyor no era tan bona com s’havia fet creure. Més aviat el contrari... No s’havia preocupat per res del poble i l’havia espoliat i aniquilat sense contemplacions (a l’illa, en els darrers tres anys, la població havia baixat gairebé una quarta part, més del doble que altres territoris el senyor, molt més extensos). Per tot això, el poble li havia donat l’esquena. Les seves defenses estaven sota mínims i era presa fàcil d’altres senyors de la guerra.

Els díscols, proscrits però organitzats, seguien lluitant pels drets del poble i constituirien un nucli inexpugnable de resistència davant les més execrables barbaritats...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.