Traductor

divendres, 5 d’octubre de 2012

DOBLE IN MEMORIAM

Circular UOB 106/2012


Dilluns passat va morir Jaume Galmés, un company nostre jubilat que va ser, en el seu dia, responsable de l'Obra Agrícola de Sa Nostra. Talment una premonició, quan va abandonar l'entitat, publicàrem (La Paraula, n. 2, juliol de 1994, pàg. 10):
(...)

Fa calfreds, ara, llegir les darreres frases d'aquell escrit, perquè constitueixen tot un presagi del que, aleshores, ningú no podia imaginar que passaria: la mort per desídia dels mals gestors o, qui sap!, l'assassinat malintencionat per part d'una Direcció que ho ha esfondrat tot, de l'emblemàtica finca experimental agrícola de Sa Canova. La mort de la finca i, coincidint en el temps, de qui la va comprar, va dissenyar el projecte i la va habilitar a disposició d'estudiants i pagesos, és motiu de doble dol.


La liquidació irracional de tots els béns de Sa Nostra per part del BMN, amb la responsabilitat major dels directius i la menor de la nul·la reacció de les institucions polítiques (especialment les responsables d'Agricultura i Educació), les associacions patronals, les organitzacions culturals, les entitats ciutadanes, culturals, cíviques i socials i, també, de l'escàs ressò que n'han fet els mitjans de comunicació, s'ha
realitzat com qui no fa res, enmig d'un lamentable silenci d'anyells.
Sa Canova, en el camí que uneix Muro i Sa Pobla, va ser durant molts d'anys un punt de referència important en una doble funció. La primera, com a finca experimental a disposició dels pagesos. La segona, com a centre de formació i de divulgació.
S'edità una guia didàctica per visitar la finca i, cada any, eren milers els escolars que hi anaven a certificar el gran desconeixement que els estudiants tenien del món de la pagesia. En una sala habilitada ad hoc, Jaume Galmés formulava sempre la mateixa pregunta inicial als infants: què voleu ser en esser grans? Apareixien les desfilades clàssiques, bàsicament de professions liberals i altres oficis, però mai va trobar un
sol alumne que a la pregunta respongués: pagès! A continuació, després d'una projecció sobre temes agrícoles i mediambientals, es visitava la finca i, en acabar el recorregut, novament a la sala d'actes, Jaume Galmés reformulava la pregunta inicial: quants n'hi ha que voldrien ser pagesos? La resposta era automàtica: més de la meitat dels estudiants aixecaven la mà!
A l'escrit publicat a La Paraula, al qual ens hem referit abans, es feia referència als més de 20 anys de contribució de Sa Canova al prestigi de la Caixa de les Balears i es destacava el fet de ser una de les obres socials més rendibles, amb un cost ridícul i una projecció pública majúscula. Ara, amb la irracional i suïcida política de vendre les cases i anar a lloguer, Sa Canova pot ser objecte de venda per part dels mals gestors que estan procedint a la liquidació total de Sa Nostra. No serà ni en el nostre nom ni amb el nostre vot, però tot apunta que la insensibilitat i l'absència absoluta d'humanisme, amara avui els òrgans rectors de la que va ser l'entitat líder de Balears. 

La mort de Jaume Galmés és tot un cant d'acompanyament de dol per Sa Canova i, simultàniament, constitueix un doble In Memoriam.

Descarregar en PDF - Català

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.