Traductor

dijous, 13 de desembre de 2012

NO TENIM RES A CELEBRAR, GRÀCIES!

Circular UOB 147/2012


Ja hi tornam a ser! És un costum habitual que, quan s'acosta Nadal, les persones que fan feina a una mateixa empresa organitzin un dinar o un sopar de germanor. És un referent que permet una aproximació humana més enllà de la feina, amb esperit solidari i de companyonia. No hi ha jerarquies. Tothom és igual. S'hi apunta qui s'hi apunta i cadascú paga la seva part.
Un altre tipus de sopar, més institucional, és el que organitzen les empreses per convidar el col·lectiu laboral. En aquest cas, naturalment, els qui convoquen paguen i, per tant, poden presidir el sopar i, si així ho consideren oportú i convenient, poden adreçar unes paraules d'ànim i, fins i tot, poden jugar a il·lustrar-les amb poesies, flors i violes i cants de sirena que, invariablement, incompleixen any rere any. En tot cas, és una pràctica molt general de les grans empreses que cerquen una petita nota de societat a la premsa.
Allò que no és gens comprensible és que una empresa organitzi un sopar, pressioni als treballadors i a les treballadores per assistir-hi, els faci pagar el sopar i s'aprofitin per fer un sermó de la muntanya per mostrar amb arrogància qui mana. No és un sopar de germanor. És un sopar de submissió que, miserablement i amb intimidació als subordinats, atien les mateixes persones que al llarg de tot l'any es dediquen a pressionar les persones que conviden... a pagar un sopar d'exhibició de poder, d'arrogància i de jerarquia!
En el cas del BMN, talment Sa Nostra l'any passat, han ordenat als seus cabotassos capatassos a deixar la feina quotidiana i dedicar tots els esforços d'aquests dies a fer que el sopar d'enguany sigui un èxit. La malsana direcció observarà quina és la zona d'oficines que obté una major presència. Les felicitacions i els formulismes ompliran l'espai de l'esdeveniment. Una gent hi anirà per tradició, una altra per submissió... Per convicció, absolutament ningú. Un any més, ordenat des de la cúpula i no creat des de la base, viurem el sopar dels hipòcrites, dels qui es creuen que a finals de mes són ells qui ens paguen el sou i els ho hem d'agrair.
Enguany la plantilla del BMN de les Balears no té res a celebrar. Al contrari, ha vist rebaixat el sou, afectades les condicions laborals en mil coses (com per exemple la suspensió del premi dels 25 anys, una condició més beneficiosa) entre les quals destaca, per la seva incidència greu i negativa, una política arbitrària de suspensions temporals de feina sense brindar una mínima planificació a les persones afectades, i el discrim evident, en relació a les altres tres caixes que integren l'actual BMN, amb un bloqueig injust de les desvinculacions que corresponien a l'àmbit de les Balears, per la negativa de la Direcció d'assumir, com és la seva obligació marcada a l'article 44 de l'Estatut dels Treballadors, els compromisos vigents a les entitats que iniciaren el SIP (RIP?). No, la plantilla no té res a celebrar. La Direcció, en canvi, molt!

(...)

Descarregar circular completa en PDF -Català
Descargar circular completa en PDF -Castellano

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.