Traductor

divendres, 14 de novembre de 2014

LA VEU DE LA PLANTILLA!

Circ. 067/2014
Circular completa (PDF): català / castellano

En els últims temps tornam a detectar un enfilall d’acusacions contra UOB; una sèrie de desqualificacions amb frases-consigna que, boca a boca, es van transferint (sempre des de les jerarquies i des d’un sindicat que es confirma que ha esdevingut de “cuadros”) i acaben repetint-se, mimèticament, més o menys arreu dels centres de treball. La frases-consigna són “UOB no pinta res” i “són uns extremistes”. Les crítiques continuen contra les circulars. Ens acusen del “llenguatge” emprat i ens suggereixen de canviar la nostra actitud, per ser més “respectuosos” i “respectats”.
Respecte a qui “pinta” i qui no, ho explicarem en un altre comunicat. L’altra qüestió de fons, la del caràcter sindical, és: ha de canviar, UOB? Francament, pensam que no. Si més no, no substancialment, mentre persisteixin les actuals necessitats de defensa laboral davant dels atacs patronals (ep!, i “sindicals”). Dir que UOB no ha de canviar implica mantenir la seva línia política d’actuació; és a dir, continuar amb l’actitud de crítica i de vigilància permanent. Tenim ideologia i experiència, una línia, un criteri, un nord, una guia permanent, uns objectius clars, una cultura sindical i... COHERÈNCIA.
Mantindrem alta la guàrdia mentre segueixin els intents patronals de dinamitar drets laborals. Estam sempre alerta i preparats per si el futur ens exigeix mantenir o incrementar l’actuació en defensa del col•lectiu. El grau de “necessitat” d’un sindicat com UOB és directament proporcional a l’enduriment empresarial. És el quid pro quo d’un estira i arronsa: a més pressió de l’empresari, més resistència dels treballadors. I d’això en sabem perquè a UOB ens han entrenat a bastonades. El mèrit de gaudir d’una Mata de Jonc és sobretot de la plantilla, però també de la política de personal de BMN que ha actuat de forma repressiva. Per altra part, si BMN gira full i vol construir enlloc de destruir també ens trobarà disposats a pactar, perquè també en sabem: durant varis mandats seguits, a Sa Nostra, vàrem viure estabilitat laboral i institucional gràcies al Pacte d’Empresa i la cultura de pacte.
Respecte a les peticions en el canvi de llenguatge, hem de dir que de cap manera no podem renunciar ni renunciarem mai a l’única arma que tenim en les nostres mans: LA PARAULA! Un temps, a “Sa Nostra” estaven ben diferenciats els àmbits comunicatius de la representació laboral. Els Consellers Generals publicaven circulars OG en un llenguatge totalment institucional. El Comitè Intercentres, el “govern”, representació orgànica de tota la plantilla, sempre ha servat el respecte a aquesta unitat representativa. Però els sindicats (anàlogament als partits polítics) han d’emprar el llenguatge idoni en cada moment. I durant aquests anys en què els treballadors han patit una actitud empresarial bel•ligerant contra ells amb la complaença vergonyant d’alguns sindicats, trobam que encara hem estat massa febles i curosos en el llenguatge pel que es mereixen tots plegats.
Nosaltres no som partidaris de reduir el sindicalisme a una sola visió. Aquest és un camí que ens portaria al pensament únic. Nosaltres som partidaris de respectar tots els treballadors. I això significa respectar tots els seus drets laborals. Tanmateix, el “respecte” no és cap dret. El respecte és una consideració que un sindicat es guanya amb el seu comportament. Per tant, si BMN, UGT, SESFI, etc. volen guanyar-se el respecte d’UOB, el primer que han de fer és deixar d’espoliar la plantilla provinent de “Sa Nostra”, deixar d’agredir les persones com si fossin les culpables de la situació de l’entitat (que una desvergonyida i retribuïda cúpula va dur en orris) i deixar, en definitiva, de transgredir la legalitat per esbaldregar drets laborals i inclús entrar en actuacions determinades que ben bé trobarien tipificació en el Codi Penal. Mentre no ho facin, el rebuig als seus actes per part d’UOB continuarà. Blasmar qui t’oprimeix (sigui l’empresa o els col•laboradors necessaris de torn) no sols és un dret, és també una obligació com a expressió de DIGNITAT. UOB mai no es tanca en banda, però mai no combrega amb rodes de molí! Som i serem, LA VEU DE LA PLANTILLA!



VOTAR UOB-CIC ÉS VOTAR UN EQUIP DE FEINA QUE BRINDA GARANTIES, CONFIANÇA I COMPROMÍS!
EL 26 DE NOVEMBRE, VOTA SEGURETAT I EFICÀCIA!
VOTA UOB-CIC!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.