Traductor

dimarts, 2 de febrer de 2016

MICROMOVIMENT DE L’ACARL

Circ. 002/2016
Circular completa (PDF): català / castellano
En la reunió celebrada dijous passat, 28 de gener, la Patronal de Caixes ACARL va decidir fer un tímid avanç, “aclarint” que estaria disposada a acceptar un “possible” increment salarial en la segona part de la vigència del Conveni: es pactaria un increment que tindria dos components, un de fix (sense anticipar l’import) i un altre de variable referenciat a algun índex i sense incorporar a taules. On és la piloteta? En que, a més de la pujada “però menys”, la Patronal saliva per una “modulació” (un dels seus eufemismes) dels temes d’ horaris i mobilitat geogràfica!
L’ACARL va tornar a carregar contra el Plus de Conveni. Diu que cal vincular-lo al ROE a través d’una taula els valors de la qual són inabastables en la majoria de les entitats. Ja no se’n recorden que aquest Plus va ser una contraprestació per la mobilitat i polivalència funcional (que ja afecta una gran part dels empleats del sector –que l’hi preguntin a tots els “gestors de”–) i la desaparició de les diferents escales de categories amb la consegüent integració en “nivells retributius”? Segueix “el trile”.
La Patronal al·lega que des del Conveni no es pot imposar a les entitats l’organització d’oficines i posa de nou a la picota els sotsdirectors, que són, diu, organitzativament innecessaris i que es nomenen per imperatiu legal. Olé, aquesta mà esquerra amb les persones que ostenten amb professionalitat tal responsabilitat.
Per finalitzar, l’ACARL també va insistir en la reducció dels triennis tornant una altra vegada a titllar-los d’ineficiència del Sector i a reclamar un cost més raonable, al·legant que en la majoria dels convenis s’estan eliminant. No està de més recordar que hi ha molts treballadors amb l’antiguitat congelada per pactes laborals (EROs) perquè era un requisit, deien, per a la supervivència de les seves entitats. Esperem que els que van signar tot allò no segueixin igual de crèduls.
Finalment, l’ACARL es va comprometre a traslladar a la Mesa, durant la propera reunió, un esborrany de clàusula d’ocupació, reclamada per CIC a l’anterior.
Des de CIC-UOB valoram en positiu que l’ACARL hagi sortit de la seva letargia però entenem que aquests primers moviments es troben a gran distància d’un possible acord. La plataforma de l’ACARL que hi ha damunt la taula encara és la del 10 de desembre de 2015 amb tot el seu inacceptable contingut i, com a ridícula contraprestació, un dia de lliure disposició. No pot ser. CIC no signarà un conveni de retallades. Donada la conjuntura actual, la negociació es fa molt més complexa, però no impossible. Tenim el suport dels nostres representats i dels companys del sector i és la nostra obligació i responsabilitat defensar els seus drets amb tota fermesa. Per la nostra part, en la pròxima reunió, prevista per a l’11 de febrer, CIC traslladarà a la mesa un esborrany de clàusula de garantia d’ocupació, desenvolupada pel despatx Roca&Junyent.
Diu l’ACARL que estaria disposada a prorrogar (novament) el Conveni si hi ha prou avanços. Una vegada més es constata que CIC tenia raó en voler mantenir el període de ultraactivitat en el 20 de maig de 2016, que era el termini “jurídic. Era un marge de temps raonable per a la negociació. Els dos acords que varen vendre com a “pròrroga” (en realitat, “renúncia”) que els sindicats CSICA, UGT i CCOO li van signar a l’ACARL “per responsabilitat”, no tenien raó de ser.
UOB, DISCONFORME AMB ELS NOUS TANCAMENTS D’OFICINES (“OPTIMITZACIÓ”, ELS DIUEN)
Com altres vegades, manifestam la nostra disconformitat amb els tancaments (totals i parcials) d’oficines. La Direcció de BMN només sap fer servir les tisores. Reduir negoci, induir la pèrdua de clients que després pressionen per recuperar per una altra banda, deixar a poblacions senceres sense el servei de banca propera, de proximitat, assequible, que brindaven les Caixes... Que no ens cerquin per beneir les seves retallades. El BMN segueix el seu procés d’empetitir-se quan els compromisos de reducció que es van acordar amb Brussel·les ja es varen complir; abandona la societat a la que es devien les Caixes i renega dels seus orígens i de la seva identitat. Pels fets consumats i l’opacitat permanent (amb la Representació Laboral i amb els propis afectats), per tancar oficines rendibles i, especialment, pel risc que suposa per a l’ocupació a BMN en el futur immediat (reduir llocs de treball per just després aplicar “mesures organitzatives” perquè “sobra” plantilla), informam negativament el tancament d’oficines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.