Traductor

dimarts, 31 de maig de 2016

ZOOM IB3: SA NOSTRA, QUÈ ERA? QUÈ ÉS BMN?

Circ. 025/2016
Circular completa (PDF): català / castellano
El passat dissabte, a les 21.30 hores, IB3 Televisió emetia, dins el programa Zoom, un reportatge elaborat pels serveis informatius de la cadena, titulat “Què queda de Sa Nostra?”, que ja es pot trobar a la secció "a la carta"del seu website. Després d’analitzar-lo, ens han vengut al cap algunes reflexions:
·         Per què, després de tant d’esperar un treball d’aquestes característiques, s’havia d’emetre en la mateixa franja horària que l’espectacle esportiu anual per excel·lència, la final de la Champions League, enguany disputada entre dos equips de la capital d’Espanya? És normal, això, senyores i senyors de l’EnsPúblic de Radio i Televisió de les Illes Balears?
·         La durada del reportatge no va arribar als 20 minuts i, per tant, en un assumpte tan complex com aquest, el resultat final és un tast telegràfic que només grata la superfície. Caldrà profunditzar més.
·         Les persones entrevistades –a més d’un representant d’UOB– són, per ordre d’aparició: clients de diferents perfils, Pere Batle (director general 1993-2009), Antoni Riera (Catedràtic d’Economia Aplicada UIB), Gaspar Caballero (coordinador de Comunicació BMN), José Zaforteza (expresident 1977-1989, Junta Patronal), Miquel Alenyà (dir. Obra Social 1996-2001) i Miquel Pascual (dir. Comunicació 1991-1998). Tret del representant laboral i el de la Direcció de BMN –Antoni Serra no hi surt i hi envia al seu lloc el coordinador de Comunicació–, tots eren “ex”. Però posats a treure “ex”, resulta molt eloqüent l’absència de Llorenç Huguet, que va declarar fa pocs dies pel cas Nóos, i la del trio Alzamora–Dols–Manera, com a president, director general i conseller d’economia en el moment de la presa de decisions que varen resultar fatals per al destí de Sa Nostra.
·         És molt lamentable el paper arrossegat de la Direcció (actual i “ex”) i dels patrons, que diuen coses com que “el capital humà s’ha ajustat”, que “Sa Nostra no ha desaparegut” i que “els que segueixen aquí han aconseguit salvar la caixa”. És increïble que n’hi hagi que vulguin seguir mantenint l’engany davant la societat!
·         Per què la comunicació no verbal quan es diu que “BMN és molt eficient i té una capacitat de produir important” és contradictòria amb el missatge?
·         Com és que n’hi ha que donen per fet la subordinació a Bankia i el Comitè d’Empresa no sap res? Saben què és l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors?
·         Al reportatge queda clar “què era Sa Nostra”, però no suficientment “què és BMN”. Qui la dirigeix? Amb quins criteris?
Per a coneixement de la plantilla, publicam tot seguit més opinions d’UOB que possiblement per manca de temps no varen ser emeses:
·         Pel que fa a les etapes per les quals va passar Sa Nostra, vàrem recomanar la lectura d’un article publicat al bloc de Miquel Alenyà (miquelcinema), on es fa un relat cronològic de totes les etapes per les quals va passar la Caixa de Balears, des de la seva fundació l’any 1882 de la mà de republicans federals. Des d’UOB vàrem destacar l’etapa de prestigi i projecció dels anys entorn al centenari, amb Carlos Blanes de Director General, i la vàrem confrontar amb aquells que deien que era “el millor any de la història”, paraules de la Direcció referides a l’any 2007, punt àlgid de la bombolla immobiliària, amb Vicente Grande de “millor client de Sa Nostra”.
·         A mode de resum, en l’apartat de la desaparició de Sa Nostra, vàrem recordar que la caixa va ser víctima de la mala gestió, la politització i l’amiguisme de la bombolla del totxo.
·         A la pregunta de què quedava de Sa Nostra, vàrem respondre que, en essència, el que queda és la clientela i la plantilla, i una relació històrica de confiança mútua que es va erosionant degut a l’aplicació de decisions directives pròpies d’un banc, no d’una caixa! Per exemple, tancaments d’oficines, regulacions d’ocupació que deixen les oficines mig desmantellades, pressió laboral per obtenir resultats a ultrança, amb eines tecnològiques i processos de negoci pitjors que abans... Immediatament que BMN va reeixir, després de fer-se amb tots els actius de Sa Nostra, l’esperit de caixa va començar a entrar en decadència, i més encara l’esperit de caixa arrelada al territori. Els nostres polítics s’ho haurien de fer mirar. Els interessa per res saber què ha passat amb el patrimoni (obra artística, pictòrica, arquitectònica, tresor numismàtic)? I la progressiva substitució d’empreses locals (que donaven servei a Sa Nostra), per les d’una altra comunitat Autònoma? I que no es pugui fer prou Obra Social?
·         Tota aquesta tramoia de “SIP”, “sociedad central” que ha de ser un banc, que agafa el poder, la caixa passa a ser una fundació ordinària que té accions del banc (menys del 2%!), que no donen dividends, per tant no hi ha recursos per fer Obra Social, i a damunt està endeutada amb el banc, i aquest li demana que hipotequi el bé fundacional de Can Tàpera... tot això és un sistema absolutament pervers que rebutjam i que haurien d’explicar els gestors, partits polítics i sindicats que ho han impulsat, aprovat i permès.
·         El balanç laboral ha estat dramàtic. ERO al 2012 (amb reducció de sou que arriba al 2018, i tastam com les gasten els sindicats forans, companys de viatge, als que els importa poc el fet insular a efectes de mobilitat geogràfica i trasllats), ERO al 2013 (conflictivitat laboral, homologació salarial i de condicions amb què ens escuren el fons de pensions), externalitzacions al 2014 (impugnades judicialment per UOB i amb perspectiva positiva de desenllaç favorable als treballadors afectats pel frau signat per empresa i alguns sindicats)
·         Al respecte d’una possible fusió amb Bankia (segons la premsa i el mateix De Guindos), veurem què passa. En principi, les concentracions bancàries no són bones per a la competència (els clients tenen menys ventall d’opcions) i tenen efectes interns molt negatius sobre l’ocupació.
·         El repte de cara el futur és fer feina en una entitat ben gestionada, que sigui capaç de servir i ajudar la clientela.
·         En la situació de precarietat continuada que pateix la societat, hi ha moltes de persones vulnerables, treballadors, petites i mitjanes empreses, etc., i caldria que tinguessin a disposició una entitat financera gestionada amb criteris ètics!
Finalment, vàrem lliurar a l’equip d’IB3 una circular d’UOB de l’any 2010 amb un manifest de rebuig al SIP. Encara estàvem en la fase del primer SIP, però el que hi dèiem s’ha confirmat al complet amb el definitiu!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.