Traductor

divendres, 16 de setembre de 2016

El lloguer de Son Fuster

Circ. 047/2016
Circular completa (PDF): català / castellano 

“Sa Nostra oferta su sede en Son Fuster para albergar Educación”

El proppassat dia 14 s’ha publicat aquesta notícia al Diario de Mallorca. Vist el seu contingut, i revisada la documentació de la contractació pública a la que fa referència, des d’Unió Obrera Balear volem fer alguns comentaris i unes consideracions finals que tenen a veure amb l’ètica, la transparència i la salut democràtica.

"Sa Nostra", encara? BMN!

El primer que sobta de la notícia és com es desconeix o disfressa la realitat. A veure si queda clar d’una vegada, senyores i senyors dels mitjans de comunicació, que el subjecte “Sa Nostra” Caixa de Balears, ja no existeix. El que sí existeix, al menys de moment, és un banc que es diu Banco Mare Nostrum, S.A. – BMN i una fundació que hi té una minsa participació accionarial (no dóna dividends!), endeutada amb el propi banc (!) i que pràcticament no pot desenvolupar obra social.
La seu social de BMN és a Madrid i, si de cas, a Múrcia. A la ciutat de Granada també hi ha una seu que alberga serveis centrals del banc. La seu de Son Fuster, a Palma, roman estigmatitzada [1].
En definitiva, cal aclarir també que totes les seus del banc són... del banc. I la de Son Fuster, també! De BMN, no de “Sa Nostra”. I dèiem “de moment”, referint-nos a l’existència de la persona jurídica de BMN, perquè la premsa econòmica, directius d’ambdues entitats i ministres ja parlen obertament de la fusió o absorció de BMN per part de... Bankia! Luis de Guindos va ser conseller de BMN just abans de ser ministre [2]. I ara es manifesta partidari d’aquesta fusió però no la pot impulsar perquè està “en funcions”. Aquest no serà, per cert, l’únic cas de relació “executiu-banca” del que parlarem en aquesta circular.

Del SIP al RIP

El banc BMN és del FROB, o sigui, de l’estat espanyol. Perquè va ser rescatat amb doblers públics. El crebant va ser provocat per la mala gestió dels directius de 4 caixes. Aquestes, Caja Murcia, Caixa Penedès, Caja Granada i Sa Nostra, varen decidir agrupar-se [3] sota el paraigües d’un Sistema Institucional de Protecció o SIP. Un paraigües, per cert, que només ha servit per cobrir els llocs de feina dels directius. BMN és l’únic banc rescatat on no s’ha substituït la cúpula directiva. Per què? Els indios, en canvi, han patit durament els efectes de les reestructuracions, cada una pitjor que l’anterior. I, com a resultat, també ha patit la clientela: múltiples tancaments d’oficines, exclusió financera, més coes, pitjor atenció al client, increment de comissions, etc.
En el terreny institucional, el SIP (fusió freda, en deien), va acabar donant pas a una integració total dels actius i passius de les caixes dins allò que en deien, eufemísticament, “la societat central”. Això era el banc BMN. Un SIP? Un RIP! RIP de Sa Nostra com a caixa i instrument financer essencial per a les illes Balears, i RIP laboral de molts dels seus treballadors, com s’ha demostrat!

Qui tutelava qui?

La tutela de la Caixa de Balears era competència del Govern Balear i, específicament, de la Conselleria del ram. En el moment de la gestació i formalització dels SIPs, quan era hora de fer polítiques per evitar la pèrdua de Sa Nostra, a les illes teníem en curs la setena legislatura, 2007-2011, en què va governar el 2n Pacte de Progrés. El Conseller d’Economia, Hisenda i Innovació era Carles Manera i el Director General del Tresor i Política Financera, José Luis Gil. De fet, eren les dues persones amb qui es reuniren, vàries vegades, els Consellers Generals de Sa Nostra en representació del Personal. Aquests, tots ells de l’equip d’Unió Obrera Balear, eren contraris al SIPs de la manera que es plantejaven (primer ja hi va haver un intent de SIP liderat per Caja Navarra, seguit del definitiu liderat per Caja Murcia). Vèiem venir el RIP! En canvi, la premsa local no s’estava de publicar flors i violes envers el SIP, tot recollint declaracions favorables de Pau Dols, Fernando Alzamora i del mateix conseller Manera, amb poc contingut crític o d’anàlisi. En aquells moments, les diferències d’opinió entre el nostre equipo de feina i la Conselleria eren molt importants.
Al 2010, una proposició no de llei del Grup Parlamentari d’UM, defensada per Josep Melià, va ser votada al Parlament de les illes Balears. La proposició tenia per objectiu que qualsevol operació corporativa que afectàs una caixa tutelada hagués de ser autoritzada pel Govern. Era el moment d’aixecar un tallafocs per aturar els peus als que volien apoderar-se de Sa Nostra. Varen votar en contra de la proposició PSOE, BLOC i PP. Avui fa gràcia repassar el diari de sessions, perquè alguns discursos semblen escrits “a distància i des de les altures”.

Progrés? Avui, Sa Nostra, efectivament, no existeix i l’obra social que pot fer la nova fundació (accionista de BMN) és absolutament precària. El que calia fer des del Govern, com a primera providència davant la situació de Sa Nostra, era impulsar la substitució immediata de tota la cúpula directiva. Els que varen provocar el forat no podien dirigir la nau per redreçar la situació. Però no hi va haver coratge ni tan sols per aprovar la referida proposició no de llei! Un remake de la politització i l’amiguisme dels temps del PP?

Incís: la grogor sindical a BMN

Com a exemple paradigmàtic de reestructuració laboral a BMN, posam per cas els acords d’externalització signats el 2014 per BMN i alguns sindicats. Aquests acords varen ser impugnats per UOB i declarats frau de llei per l’Audiència Nacional. Tanmateix, quan va arribar la sentència judicial els acords ja s’havien aplicat. La conseqüència va ser el drenatge dels Serveis Centrals de Son Fuster i l’acomiadament encobert de molts dels treballadors que hi feien feina. Com va dir la mateixa sentència, no se cercava salvaguardar els llocs de feina, sinó tot el contrari!
UGT, sindicat majoritari a nivell de tot BMN (ja era el majoritari a Caja Murcia) ha signat amb la Direcció del banc tots els acords laborals concertats a BMN. Inclosos aquests fraudulents, que va defensar a ultrança en el judici. D’altra banda, UGT no s’ha estat de posar-nos una querella criminal per un comunicat en què criticàvem la seva actuació sindical a BMN, especialment pel que feia a aquesta liquidació laboral. Ni ha que ens volen muts i a la gàbia, però seguirem fent ús de la nostra única arma: la paraula!

Del Poder a la Banca, o a l'inrevés (amb permís del sindicat?)

A finals del 2014 es varen celebrar les darreres eleccions sindicals a BMN. UOB va obtenir (de nou) la majoria absoluta als dos comitès d’empresa de les illes Balears: “Xarxa de Sucursals” i “Serveis Centrals”. El sindicat UGT va presentar llistes als dos comitès i va obtenir representació a ambdós. Els respectius caps de llista eren Jaume Oliver i José Luis Gil. El primer és avui el tercer tinent de batlle i regidor amb carteres de l’Ajuntament de Llucmajor. I el segon és Director General del Tresor, Política Financera i Patrimoni de la Conselleria d’Hisenda i Administracions Públiques del Govern de les illes Balears.
José Luis Gil, anomenat a la notícia de premsa, ja era a la Conselleria el temps del conseller Rami. Quan va arribar el 1r Pacte de Progrés, tot i el canvi de color, va seguir i va ser Director General amb el conseller Mesquida (1999-2003). Quan va tornar el PP al Govern, ja no va seguir. Va fitxar per una empresa participada de Sa Nostra, des d’on va passar a Sa Nostra i després a BMN. Amb el 2n Pacte de Progrés va tornar al Govern com a Director General del conseller Manera (2007-2011).
Doncs, aquest Director General és l’alt càrrec que signa, dia 1r d’agost de 2016, l’Anunci mitjançant el qual es fa pública la licitació del contracte d’arrendament d’un immoble com a seu de la Conselleria d’Educació i Universitat. I també és, segons la notícia, el president de la Mesa de Contractació.

Per acabar, NOMÉS UNES PREGUNTES!

Per què el Govern Autonòmic que tutelava Sa Nostra no va fer res per evitar la desaparició de Sa Nostra dins el SIP/BMN? I per què costa tant d’engegar una comissió d’investigació parlamentària que analitzi per què s’ha perdut Sa Nostra i també, per exemple, com es va calcular el repartiment accionarial del banc que va donar com a resultat la ínfima part nostrada?
És normal que dos caps de llista sindicals que al 2014 varen demanar la confiança als treballadors, tot obtenint representació als Comitès d’Empresa de BMN, acabin ostentant altes responsabilitats executives (exclusives o no) en altres àmbits?
És normal que un alt càrrec del Govern que prové d’una empresa privada participi, immediatament després del seu accés al càrrec, en aquesta licitació, i inclús presideixi la Mesa de Contractació (segons la notícia), i no se n’abstingui, quan té damunt la taula una oferta de l’empresa de la que prové? Més si aquesta empresa és un banc públic format a partir d’una caixa d’estalvis que havia tutelat en el passat des del mateix càrrec?
Com és que només s’ha presentat BMN (Sa Nostra, segons la notícia)? Les condicions del plec, serien o no massa restrictives? Qui ha fixat els criteris del plec de condicions particulars, les condicions necessàries de l’immoble a llogar i les corresponents baremacions?
Per què tant d’interès de BMN en buidar o mantenir buit l’edifici de Son Fuster... fins ara?
El Govern de les illes Balears, no hauria de parar més esment als seus procediments i actuar amb més transparència i ètica, en especial en les seves relacions amb la banca? No ajudaria això a no soscavar més el prestigi de les institucions, de la política i de les entitats financeres?
Espai per a les vostres preguntes: –les podeu remetre a uob[at]uob.cat–




* * *


[1] Així ho hem pogut constatar al llarg de les reestructuracions de BMN, però més clarament després del procés de mobilitat geogràfica pel buidatge dels megalòmans Serveis Centrals (just acabats de muntar!) de Madrid. Amb aquest procés, molts de treballadors varen poder tornar al seu lloc d’origen... menys els que tenien d’origen les illes Balears! Per què no va tornar ningú a Son Fuster? Necessitaven l’espai buit?
[2] A BMN vàrem perdre De Guindos de conseller, però el president del banc, Carlos Egea, després va digitar un conseller representant de Balears. Qui? Álvaro Middelmann (no, no és broma).
[3] Deien que calia ser grossos, però la part de Caixa Penedès va botir ben aviat al Banc Sabadell per reduir la magnitud de la tragèdia.