Traductor

dijous, 27 de juliol de 2017

EL LLENGUATGE ELS DELATA: JA HAN TRANSIGIT?

Circ. 2017/51
Circular en PDF
Aquesta setmana hem vist amb molt de recel una comunicació conjunta del sindicat SESFI (implantat a BMN, hereu dels sindicats d’empresa de Caja Granada, Caja Murcia i Caixa Penedès) i de l’associació ACCAM (‘els Cuadros’, implantada a Bankia) perquè s’hi destil·la un perill cert i imminent per a la plantilla de les Illes Balears (ep!, i Canàries). Anem a pams.
En l’àmbit formal hi detectam incoherències. Ens hem perdut alguna cosa o és que són poc (o gens) transparents? Com s’entén, si no, que no hagin comptat els delegats de CSICA-Bankia (ara ASIP) dins la representativitat conjunta que esmenten? Això, ens ho demanam, perquè SESFI (Sindicato de Empleados del Sector Financiero) està federat a FINE (Federación Fuerza Independencia Empleo). I CSICA (Federación de Sindicatos Independientes de Servicios Financieros), que té implantació a Bankia i, recordem-ho, és un dels signants del Conveni Col·lectiu de Caixes, també està federada a FINE.
SESFI ha canviat, al seu logo, de “federado en CSICA-FINE” a “federado en FINE”. FINE, per resumir-ho, vol ser al sector ‘banca’ la CSICA del sector ‘caixes’. Frissen de liquidar el nostre sector, o de posar l’estora vermella als grans banquers, com han fet en el passat als directius enterradors de les caixes? Seguint amb les incoherències no explicades, l’associació ACCAM està federada a FECFA (Federación Española de Cuadros y Profesionales de Servicios Financieros y Administrativos). Acabaran aquests també dins el desori de FINE? O seran els de SESFI que acabaran dins els Cuadros? Canviaria res? Tot aquest rocambolesc ball de sigles, respon a interessos de dirigents sindicals o a interessos col·lectius? Al manteniment de cadires o al manteniment dels drets laborals? A la voluntat de generar un altre sindicat megalòman o a garantir una acció sindical efectiva i eficaç?
En l’àmbit dels objectius i les propostes d’aquesta confluència és on detectam el major perill i on la lectura entre línies d’aquest llenguatge sindical ‘de laboratori’ resulta altament preocupant. Per exemple, quan diuen que utilitzaran “todos los recursos al alcance para evitar la destrucción de puestos de trabajo”, els falta afegir la qualitat ‘legales’. Hom pot pensar que se sobreentén, però l’experiència assolida en els anys de BMN ens fa ser desconfiats. Tots recordam com es varen signar els acords d’externalizació de BMN a Energuia Web i Docout, impugnats per UOB, depurats per frau de llei, primer per l’Audiència Nacional i després pel Tribunal Suprem. “Ha quedado acreditado, hasta la saciedad, que la finalidad perseguida por las empresas no fue nunca la de garantizar los empleos, sino todo lo contrario”, han deixat escrit els tribunals en demolidores sentències!
Quant a mantenir el “mayor número posible de empleos en la red comercial y en las sedes de SSCC de los diferentes territorios”, què volen dir? Ja assumeixen que hi haurà acomiadaments arreu? Com poden escriure això si encara no s’ha informat de res concret a la representació laboral? Per què creen alarma? Quin perill, aquests representants que ja ‘adoben el terreny’! Quant al cas de les seus centrals territorials, per què no varen lluitar això mateix que demanen ara quan es va formar BMN? Per què no es podien mantenir uns serveis centrals en cada territori coherents amb les plantilles d’origen? Ben al contrari, els sindicats majoritaris de BMN (i SESFI n’és un), signant allò que volia la Direcció, varen empènyer molts de treballadors a l’abisme, tot privant-los de desvincular-se amb les condicions que tenien pactades amb l’ERO de Sa Nostra i transvasant places de desvinculació a altres geografies. Molta de gent va haver de partir amb un lamentable “mutuo acuerdo” sense possibilitat d’atur, ni de Conveni Especial amb la Seguretat Social, ni de rescat del Pla de Pensions. Els tribunals de justícia han acabat donant la raó (amb interessos!) a les persones que varen lluitar per una desvinculació que tenien compromesa. Amb el temps, la Direcció de BMN va creure oportú que la seu central de Palma només havia d’allotjar un ‘servei central’ del banc. I encara se’l varen carregar amb l’infaust acord amb Energuia Web. A Bankia també es varen signar acords d’externalizació molt semblants, també en frau de llei, amb l’oposició de CGT.
El punt més preocupant del comunicat conjunt de SESFI i ACCAM és el de la ‘mobilitat funcional i geogràfica’. Si defensen aquesta mesura davant qualsevol altra de reducció de plantilla, no convindria que fessin esment al fet insular, ja que ambdues entitats tenen molts de treballadors fent feina als arxipèlags balear i canari? Ja saben què és una illa o seguiran com fins ara, posant límits radials en ‘centenes de kilòmetres’ quan aquests radis ens porten enmig de la mar? Tornaran a aixecar la limitació que estableix el Conveni Col·lectiu de Caixes (com varen fer al 2012, al 2013 i al 2014 a BMN)? El Conveni diu que cal l’acord entre empresa i treballador per assignar a aquest un destí fora dels límits geogràfics de la seva illa. Què pretenen?
Prou subterfugis, mitges tintes i paraules al vent: des d’ara, emplaçam tots els sindicats a afirmar públicament i amb rotunditat si defensaran les limitacions a la mobilitat geogràfica que estableix el Conveni Col·lectiu de Caixes i, en particular, la del límit geogràfic d’una illa! Això sí que seria una autèntica ‘protecció de les famílies’ dels treballadors!
Quo vadis, UGT?

Com és que l’altre sindicat majoritari a BMN, aquest amb implantació als Comitès de les Illes Balears, encara no ha recomanat públicament la reclamació de l’antiguitat pendent de liquidar, contràriament al que hem publicat altres sindicats, en defensa dels treballadors, per evitar prescripcions de quantitats? Firmen una cosa al Conveni Col·lectiu que després no volen defensar dins l’àmbit de l’empresa? Què passa amb UGT a BMN? A qui fan el joc?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.