Traductor

dimecres, 19 de juliol de 2017

Els anticonstitucionals

Circ. 2017/49
Circular en PDF



CIC impugna, per anticonstitucional, l’article 43.3 del Conveni Col·lectiu de Caixes!

El judici se celebrarà el 17 d’octubre a l’Audiència Nacional

Les recents reformes laborals (ep, d’un color i d’un altre!) han malacostumat els sindicats megalòmans. Tant que es dobleguen a les exigències patronals, deuen creure que amb la negociació col·lectiva poden assolar tots els drets laborals? Que poden disposar de tot, capolant drets constitucionals?

Com ja vàrem informar des d’UOB, els sindicats valents i lliures implantats a Caixabank, Foro-CIC, FESIBAC-CGT i SIB, varen guanyar una demanda contra l’empresa i el tripartit signant del Conveni Col·lectiu de Caixes, CCOO, UGT i CSICA.

El fallo contingut a la sentència de l’Audiència Nacional SAN 85/2017 diu:

...declaramos el derecho de los trabajadores afectados a que les sea abonada la parte variable consolidada y generada, entre el 1 de enero al 12 de agosto de 2016, restringiendo en todo caso la aplicación del art. 43.3 del Convenio a la parte variable correspondiente de manera proporcional al periodo entre el 13 de agosto de 2016 y el 31 de diciembre de 2016...

I als fonaments de dret, tot referint-se al recent Conveni Col·lectiu de Caixes signat per CCOO, UGT i CSICA, s’hi diu:

...dicha regulación [sí, el Conveni!] incurre en un supuesto de retroactividad proscrita por el art. 9.3 CE, ya que el plus tanto en su componente fijo como en el variable se encontraba devengándose plenamente a lo largo del año 2016 hasta que el Convenio Colectivo concluido en fecha 30-6-2016 alcanza eficacia general esto es, hasta el día de su publicación en el BOE, siendo el art. 43.3 del mismo una norma que establece una retroactividad restrictiva de derechos ya generados y por, ende proscrita por el art. 9.3 CE.

CIC (també CGT) ja ha iniciat accions tendents a aturar les prescripcions i poder recuperar per a tots els treballadors de les entitats del sector la part del Plus Variable que els ha estat furtada per la regulació anticonstitucional impulsada per la patronal i CCOO-UGT-CSICA. També s’han fet accions a BMN, on ja s’han celebrat dos actes de conciliació al SIMA de Madrid, ambdós sense acord quan ja era coneguda la referida sentència de Caixabank. Mantenella y no enmendalla! Però calia esmenar la font del problema i, per consegüent, CIC ha impugnat l’article 43.3 del Conveni Col·lectiu de Caixes, que diu el següent:

3. Excepcionalmente durante el año 2016 únicamente se abonará la parte fija del plus convenio, no abonándose cantidad alguna en concepto de parte variable, teniendo por tanto esta previsión efectos retroactivos desde el 1 de enero de 2016 y eficacia plena desde la firma del presente convenio colectivo.

Que vulnera l’article 9.3 de la Constitució Espanyola:

3. La Constitución garantiza el principio de legalidad, la jerarquía normativa, la publicidad de las normas, la irretroactividad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos individuales, la seguridad jurídica, la responsabilidad y la interdicción de la arbitrariedad de los poderes públicos.

Restam a l’espera d’un pronunciament oficial de la Comissió Mixta Interpretativa del Conveni Col·lectiu sobre el particular, de la que formen part CCOO, UGT i CSICA que, si els resta gens de sentit comú, haurien de posicionar-se públicament i immediata a la trinxera de la dignitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.